Menu
“A la pastoral familiar estem al teu costat per acompanyar-te, consulta’ns”
Respostes a preguntes freqüents sobre el matrimoni
Més consultes trucar al: 934538659
El matrimoni posseeix una bellesa amagada, que només es pot Copco amb una mirada creient, i que alhora obre horitzons insospitats a la realitat humana del matrimoni coneguda a totes les religions i cultures.
Endinsat en el descobriment d’aquesta bellesa a partir de la conferència de Don Renzo Bonetti, fundador de l’escola sobre la família i el matrimoni “Mistero Grande”.
Viure amb la persona estimada és un compromís de vida; formar una llar, gaudir de la presència dels éssers fruit de l’amor compartit, és una il·lusió, una vocació que l’home i la dona porten a la profunditat del seu cor: la vocació al matrimoni, a establir una comunitat de vida i amor.
El procés que porta no és complicat, però té importància. És indispensable preparar-lo, perquè el dia que un home i una dona decideixen unir definitivament les seves vides sigui de debò un pas conscient, madurat, motivat per l’amor que els ha fet avançar i superar les dificultats pròpies d’aprendre cada dia a donar i rebre .
És possible si els promesos saben dialogar; obrir-se l’un a l’altre amb sinceritat i confiança; acollir-se a mesura que es comuniquen amb profunditat, autenticitat i sense engany les seves vides. És un procés en què el diàleg té un paper important. Dialogar vol dir escoltar sense prejudicis, comprendre l’altre des del seu mateix interior, esforçar-se a entendre les seves opinions, el perquè de les discrepàncies, i enfortir més a partir del que els uneix. La pròpia família pot ser la gran escola on aprendre les virtuts i els valors de la nova família que es vol fundar. L’amor rebut dels pares, encara que avui la vida i l’experiència de la gent gran no sembla ser molt valorada, pot aportar moltes vivències i exemples
de lliurament i de sacrifici heroics, com a llocs de referència i ajuda per a moltes situacions de la vida. El cercle d’amics amb què es comparteixen joies i dificultats, és un mitjà que ajuda també a madurar en les pròpies opinions ia descobrir la importància de saber superar les dificultats normals a través de l’autèntic diàleg, que evita tancar-se sobre un mateix. L’Església s’ofereix per acompanyar els joves promesos en aquest procés tan important de la vida, convidant-los a fer una reflexió per descobrir tota la riquesa del matrimoni cristià. Aquesta reflexió es pot fer de moltes maneres. Casar-se per l’Església no és cercar una justificació per viure junts; és voler viure l´amor i des de l´amor. Ara bé, els cristians no només tenim un exemple del que és l’amor i com s’ha d’estimar, el lliurament fins a la mort de Jesús, sinó que la riquesa del seu amor arriba, ve a trobar els esposos a través del sagrament del matrimoni, que, viscut des de la fe, envolta tota la vida conjugal com a manifestació del mateix amor de Déu.
Per fer comprendre, descobrir i viure en el futur com a família cristiana, l´Església ofereix diverses possibilitats que recomana ferventment per alimentar la vida de fe familiar: grups parroquials, moviments familiars. Si vols conèixer els diferents moviments familiars presents a Barcelona, clica aquí.
Quan decidiu casar-vos a l’església cal anar a la parròquia més propera d’on viu el nuvi o la núvia. Allà han d’iniciar l’expedient matrimonial i us informaran dels passos a fer. Anar a la parròquia, és més important que saber quin serà el restaurant, el fotògraf, o fins i tot la mateixa església on es vol casar. Els papers que necessitarà per fer l’expedient matrimonial són molt pocs: la fe de baptisme, la partida de naixement, tots dos i un certificat conforme ha seguit un curs de preparació al matrimoni. El Rector de la Parròquia on es fa l’expedient matrimonial és el responsable d’aquesta preparació prematrimonial, i si no la fa ell mateix, ha d’autoritzar prèviament el lloc a l’hareu. Per tant, consolteu a ell abans de buscar on fer el curs prematrimonial. La fe de baptisme i les partides de naixement tenen una caducitat de sis mesos perquè a les partides hi ha unes notes marginals que poden ser importants a l’hora de casar-se. En principi no calen més papers. En alguns casos us poden demanar algun certificat de solteria i dos testimonis que testifiquin que sou solters, si és que ha canviat de residència. Hi ha promès que reserven amb molt de temps dia i hora a la parròquia que es volen casar. De vegades ens deixem portar per la moda de cercar “llocs bonics” en detriment de la mateixa celebració de la fe. L’ideal és casar-se allà on s’ha crescut com a cristià, al si de la comunitat amb què se celebra l’eucaristia o on anireu a viure. Si ho fa així, rebrà el sagrament del matrimoni al si de la comunitat on compartir o compartireu la fe. És essencial en la vida matrimonial cristiana pregar i participar dels sagraments de la reconciliació i l’eucaristia. No us deixeu portar per les modes. Heu d’intentar que el dia de la celebració del casament, vosaltres i tots els convidats, els qui formeu l’assemblea, pugui participar amb la pregària, el cant, l’escolta de la Paraula, del que passa, per tal que sigui una celebració de fe, de l’amor de Déu que rep, es doni i vol viure. És cert que és una celebració festiva, però eviteu convertir-la en una audició de cançons amb solistes, que poc o res tenen a veure amb el sagrament del matrimoni. El mateix es pot dir de les flors. Una cosa és que l’església estigui guarnida, una altra omplir-la de tanta flor que dificulti tenir consciència de trobar-se en un lloc de pregària, i contradigui la certa austeritat que hi ha d’haver en tota celebració religiosa.
Un dels mitjans de preparació al matrimoni són els cursets prematrimonials. Fer-los ajuda molt a dialogar, a enriquir-se interiorment, a descobrir una nova faç de l’Església i a entendre què és el sagrament del matrimoni: la litúrgia per la qual els esposos, amb el consentiment i la gràcia de Déu, es converteixen en sagrament de l’amor de Jesús per la seva Església. Val més no esperar fer-ho a darrera hora, immediatament abans de casar-se, perquè la seva finalitat és ajudar a madurar els promesos, a reflexionar, a preparar-se espiritualment. L’ideal per participar seria fer-los quan una parella decideix començar una relació autèntica o quan tots dos promesos decideixen construir una nova llar, unir les seves vides. S’haurien de fer, com a mínim, seis mesos abans de casar-s’hi. Quan es tracta dels cursos immediatament anteriors al casament, s’ha de presentar a la parròquia on viu el nuvi o la nuvia, on s’inicia l’expedient matrimonial, i allà decidir on es farà el curset prematrimonial. És el Rector de la vostra parròquia qui condueix el vostre expedient matrimonial, del qual forma part el certificat del curs.
Basílica: Plaça de Santa Maria, 1, 08003 Barcelona
Despatx parroquial: Canvis Vells 1, 08003 Barcelona, dimarts i dijous de 17.00 a 19.00 h.
Places limitades.
L’horari dels cursets és: dissabte de 10:00 a 18:30 hi diumenge de 9:30 a 13:00 h.
Contacte: Parròquia@santamariadelmar.org
Curs prematrimonia
Coordinadors: Jesús Rico (607 890 594) i Yolanda Fernández (643 195 591)
Més informació: https://behakuna.com/pages/curso-novios
Valldonzella, 13 – 08001 Barcelona
Us podeu apuntar a la mateixa Església, per telèfon trucant al 93 301 43 47 (de dilluns a divendres, de 10,30 a 13 i de 17,30 a 20) o per correu electrònic, enviant un missatge a montalegre@montalegre.org
Més informació: https://www.montalegre.org/es/cursos-prematrimoniales/
C/ Jiménez i Iglesias, 1, 08034 Barcelona.
Per a qualsevol dubte: prematrimonial@gmail.com, tel 93 204 95 51.
Més informació: http://oratoribonaigua.org/es/content/preparacion_al_matrimonio.html
Informació:
e-mail: cpm@prematrimonialcpm.org
08012 BARCELONA
En aquest cas s’ha de presentar a la parròquia de la part catòlica. La persona que us rebrà us indicarà els passos a seguir.
Voler casar-vos pel ritu catòlic significa que, la seva fe us porta a reconèixer que en tota situació conjugal hi ha una presència de Déu que conforta i anima tot creixement humà i espiritual.
El casament amb un no catòlic pot ser amb una persona que participa de la fe en Jesucrist i està batejada, és a dir, que és “cristiana”, o amb una persona no cristiana, que pertany a una altra religió: musulmana, budista, etc. , o senzillament una persona que no confessi cap creença religiosa. L’Església no s’oposa al matrimoni entre un cristià i un cristià-catòlic; fins i tot es poden obrir possibilitats d’un diàleg ecumènic, unint-se a la pregària conjunta, participant als diàlegs intraeclesials, etc. Tots dos vetllaran per la transmissió de la fe a Jesucrist, i han de donar testimoni de vida cristiana. Els fills, en aquests casos, no han de viure una fe insegura o relativa. En la preparació al matrimoni l’Església demana a la part no catòlica que no posi objeccions en l’educació catòlica dels fills i que tingui el convenciment que el matrimoni és un compromís de vida indissoluble, com Jesús proposa a l’Evangeli.
En cas que una part no sigui cristiana, se li demana que en la futura vida conjugal no posi inconvenients a la part catòlica de poder practicar amb llibertat la joia de la fe, de viure i treballar, per fer del seu matrimoni una comunitat de vida i amor.
Algunes religions poden presentar exigències de futur pel que fa a l’educació dels fills oa la mateixa concepció de la igualtat de drets i deures dels contraents. Aquest fet requereix un seriós procés de maduració de la part catòlica, perquè no sorgeixin problemes en el futur, importants, que puguin condicionar la persona catòlica o la mateixa educació humana i cristiana dels fills.
Serà indispensable també que la part no catòlica accepti que el matrimoni és una comunitat de vida i amor indissoluble.
En cas que una de les parts es declari atea/agnòstica, almenys s’ha de comprometre a respectar i no posar dificultats a l’exercici de la fe de l’altra part, a no oposar-se a l’educació cristiana dels fills i acceptar la indissolubilitat de la vida conjugal.
En tots aquests casos cal demanar que el Bisbe concedeixi un permís per contraure matrimoni.
És més senzill si no està vinculat per un altre matrimoni canònic; en altres paraules: si units tan sols pel matrimoni civil. En aquest cas, haurà de presentar les respectives partides de baptisme a la parròquia. És bo i recomanable que prepari degudament la celebració litúrgica. Pot ser un moment molt interessant per descobrir tant la riquesa que aporta a la seva vida el sagrament del matrimoni com la valoració i la consciència del que ha estat la seva vida i com ha arribat a madurar fins a demanar la seva vinculació més plena a Jesucrist volent viure i ser signe del seu amor cap a l’Església, disposant Deuria també a la recepció dels altres sagraments. L’Església us acompanya, us felicita i s’alegra del seu nou i definitiu compromís.
En aquest cas caldrà discernir la situació anterior de la persona divorciada. En principi, però, cal dir que tot matrimoni comporta un compromís per sempre. Si la persona divorciada no és creient o pertany a una confessió cristiana no catòlica i estava casada legalment, segons el dret i la llei natural, l’Església afirma que aquest matrimoni és indissoluble i per sempre; per tant, no pot contreure un nou matrimoni canònic. Si la persona divorciada és catòlica i estava casada canònicament, l’Església creu que no té poder ni facultat per acceptar un nou matrimoni. El matrimoni és per sempre. Si la persona és catòlica, però divorciada d’un matrimoni civil anterior, l’Església l’acceptarà a un nou matrimoni perquè no reconeix com a vàlid, per a un catòlic, el matrimoni contret només civilment, perquè tot matrimoni és alhora sagrament. Ara bé, si aquesta persona té deures importants derivats de l’anterior matrimoni civil, com l’atenció i la cura de fills, l’Església li demanarà que el nou matrimoni no vagi en detriment dels drets dels més febles, per exemple, dels fills que encara necessiten la seva atenció.
S’han establert normes que dificulten, de vegades impedeixen i, en cap cas, accepten com a vàlid el matrimoni dels qui són parents en línia recta, és a dir, entre germans. A partir d’aquí, però, es pot donar el cas que els promesos tinguin un parentiu més o menys proper. Si els promesos són cosins germans, hauran de demanar permís al Bisbe per poder-se casar. Els motius són més d’ordre mèdic que religiós, alhora que hi ha un cert pudor de la societat que més aviat tendeix a no crear noves famílies a partir de parents molt propers.
Us presentem CATEQUIZIS, un joc per a nens, nenes, pares i mares! Gaudireu, aprendre i resar, junts.
Catequizis | Juan Manuel Cotelo
|
Cap família cristiana sense comunitat! Sigui en la teva parròquia o en un moviment familiar, troba el teu grup o associació!
Tenir un fill és en primer lloc un acte espiritual, un acte de confiança que ens vincula a Déu. Ell ha confiat tant en nosaltres que ha posat la generació dels seus fills a les nostres mans. Els fills de Déu no neixen sense la nostra mediació. Nosaltres podem confiar tant en Ell com per atrevir-nos a tenir fills, confiant que ells sempre els cuidarà i donarà el millor, més enllà del que com a pares poguem fer.
Déu ha volgut que els fills neixin de l’encontre conjugal entre un home i una dona que s’estimen i s’entreguen mútuament del tot. La seva unió conjugal és el signe d’aquesta estimació. No hi ha millor forma d’acollir els fills que aquest gest d’estimació amb el qual són engendrats.
No poder tenir fills és un motiu de gran patiment. L’Església acompanya en aquest patiment.
La naprotecnologia és una resposta plenament respectuoosa amb el magisteri de l’Església que demana no separar la procreació de l’acte conyugal amb el que l’estimació humana s’obre al do de la vida.
La naprotecnologia cerca la causa que provoca els problemes d’infertilitat, tracta de diagnosticar-la i guarir-la.
A Barcelona disposem de tres entitats especialitzades en naprotecnologia.
|
Estàs embarassada? Necessites ajuda? No estàs sola!
Teléfono de contacto:
Teléfono de contacto:
Teléfono de contacto:
Teléfono de contacto:
Teléfono de contacto:
Teléfono de contacto:
És un Servei d’ajut a matrimonis i famílies que pateixen situacions difícils o problemàtiques.
Depèn del Secretariat Diocesà de Pastoral Familiar de l’Arquebisbat de Barcelona. Amb aquest servei es pretén ajudar a les persones per tal que descobreixin i comprenguin els motius de la relació familiar que estan vivint i com la poden millorar.
És un servei que pretén ajudar a descobrir les causes dels problemes de les relacions familiars, siguin conjugals, o entre pares i fills, en ordre a trobar possibles solucions i posar-les en pràctica.
Els acompanyants realitzen el servei de manera gratuïta. Per cobrir les despeses de manteniment del servei, es suggereix, d’acord amb les possibilitats econòmiques de cadascú, una aportació voluntària, per les visites, en concepte de donatiu.
El servei el formen un conjunt d’especialistes en temes de família: psicòlegs, consultors, mediadors i advocats que realitzen el servei de forma voluntària.
Pot accedir a aquest servei qualsevol persona que desitgi millorar o que tingui problemes de relació de parella o de relació pares-fills.
Totes les persones que vulguin trobar solucions a la seva problemàtica de relació conjugal i familiar, sense cap tipus de discriminació.
Aquest servei és de consulta i d’acompanyament, és a dir, no defensa causes jurídiques en seu judicial.
Per telèfon:
93 453 86 59
Per correu electrònic:
secretaria.familia@arqbcn.cat
Presencialment:
Edifici del Seminari Conciliar de Barcelona,
C/ Diputació, 231, 08007 Barcelona
Horari: de dilluns a divendres,
de 9:30 a 17:30.
Metro:
L1 Plaça Catalunya
L1 i L2 Universitat
Ferrocarrils Generalitat:
Pl. Catalunya
Renfe:
Pl. CatalunyaPl. Catalunya
PROJECTE RAQUEL
Si tens un dolor profund, ansietat, autoestima baixa… i desitjaries que mai no hagués passat… tirar endavant després d’un avortament… és possible.
Projecte Raquel és una organització diocesana formada per una xarxa de sacerdots, psicòlegs i persones acollidores, especialment formades, per a oferir una atenció individualitzada a les dones després d’un avortament.
El síndrome post-avortament consisteix en un conjunt de símptomes que experimenta la dona que ha avortat. És una ferida molt profunda en la persona, que li afecta en totes les seves dimensions: física, psicològica i espiritual. Quan una persona se sent acollida i recolzada incondicionalment, és llavors quan pot obrir-se a l’Amor de Déu.
Projecte Raquel vol oferir un camí d’esperança, de reconciliació i de guarició tant per creients com per no creients. És un camí de sanació que es realitza en deu sessions, un cop per setmana, individualment, amb una persona acollidora i en un ambient de discreció total.
A vegades el síndrome post-avortament afecta també els homes (el pare del nen, l’avi, el germà…). Per a ells, també Projecte Raquel ofereix un camí de sanació adaptat a la seva diferent situació.
Telèfon:
603462038
Correu electrònic:
projecteraquelbarcelona@gmail.com
Pàgina web:
www.proyecto-raquel.com
Coordinadora del projecte:
Teresa Lamarca
¿Què és “las 4 estaciones”?
“Las cuatro estaciones” és un itinerari d’acompanyament i acolliment personal. Neix de l’experiència de persones que hem viscut el divorci o la separació i busquem reconstruir el sentit del nostre projecte de vida. Sentim que la vida acompanyada és més vida, per això en el seu dia ens vam animar a demanar ajuda i avui volem ajudar-te a tu.
¿Com neix aquesta eina?
“… un discerniment particular és indispensable per acompanyar pastoralment els separats, els divorciats, els abandonats. Cal acollir i valorar especialment el dolor dels qui han patit injustament el divorvci o l’abandó o bé s’han vist obligats a trencar la convivència pel maltractament del cònjuge. El perdó per la injustícia patida no és fàcil però és un camí que la gràcia fa possible. D’aquí la necessitat d’una pastoral de la reconciliació i de la mediació mitjançant centres d’escolta especialitzats que caldria establir a les diòcesis …” Amoris Laetitia 242
La CVX-E (les comunitats de vida cristiana d’Espanya), recolzades per la Universitat de Comillas responen a la crida del Papa Francesc i construeixen, des de les vivències de les persones que han patit ruptura de parella, aquesta eina, que neix del dolor i de les ganes de recrear-nos en un projecte de vida nou per obrir-nos a l’acció de Déu que sempre sembra vida i esperança fins i tot on no sembla que n’hi hagi.
¿Què et proposem?
Hauràs vist la portada del Llibre “Las cuatro estaciones ”. No és només un llibre per llegir ni un llibre d’autoajuda sinó una guia de viatge. Es tracta de vivències i exercicis pràctics que et proposem fer. Es requereix un treball personal, disposar-se a fer un viatge interior, acollir les ferides, descobrir els dons rebuts que no coneixíem. És una tasca de trobada i transformació. És una proposta per restaurar la vida pròpia a l’estil de Jesús de Natzareth.
¿Què et demanem?
Una actitud de disponibilitat, ànim i generositat.
L’horitzó que planteja aquesta guia és recrear la vida. Recrear la vida és una invitació que Déu ens fa en qualsevol circumstància en què ens trobem.
¿Com és l’itinerari de viatge?
Aquesta guia de viatge et proposa 4 etapes o estacions, que no són rígides, es tracta d’acompanyar el teu moment:
L’hivern és temps de disposar-se i reobrir el camí. Són trobades generalment quinzenals en que comparteixes els exercicis que se’t proposen en una fitxa i que tu has treballat personalment a casa.
L’acompanyant t’escolta, et donarà ànims, però no dirigeix la teva experiència, l’acompanya. El procés d’acompanyament és personal, confidencial i de caràcter espiritual.
La tardor ens convida a un temps per al perdó. Persones que com tu hem patit la ruptura hem vivenciat com perdonar i perdonar-se ha estat sanador, per a nosaltres i per a les nostres relacions familiars, El perdó és un do, que neix del cor en el moment oportú. Quan sigui el teu moment et convidem a un treball personal que es fa en petits grups.
L’estiu és el temps d’obrir-nos a la vida comunitària al si d’una comunitat cristiana, t’animem i acompanyem a fer aquest pas si és que ja no l’estiguessis vivint. La vida comunitària us ajuda a obrir les portes de la primavera, temps de florir en un projecte nou.
¿Vols saber alguna cosa més de nosaltres?:
+Formem part dels projectes i propostes del Secretariat Diocesà de Pastoral Familiar.
+Ens trobem al Casal Loiola: Balmes 138, 08008 Barcelona
¿Com contactar-nos?
⦁ Telèfon : 934156434
⦁ e mail : 4estaciones.casalloiola@gmail.
Telèfon:
93 415 64 34
Correu electrònic Casal Loiola
info@casalloiola.org
Pàgina web Casal Loiola
www.casalloiola.org
Coordinadora del projecte:
C/Balmes 138, 08008 Barcelona
|
Custodia Cordis
Custodia Cordis és una entitat que acompanya la persona que ha patit una ruptura de parella, sigui el que sigui, primerament als cònjuges i, amb ells, a tots els que formen part de l’entorn de la possible ruptura (fills i resta de la família).
Acompanya a la persona ferida en el reconeixement i acceptació dels fets que l’han portat a iniciar, si escau, un procés de nul·litat canònica. En aquest sentit, incentiva i convida als matrimonis celebrats per l’Església destruïts mitjançant sentència de divorci a presentar davant la mateixa una demanda de nul·litat. L’Església no anul·la cap matrimoni, declara que aquest matrimoni ha estat nul “des de sempre”, és a dir, que no ha existit.
Treballa una nova forma d’abordar el procés de nul·litat, des de la doctrina de l’Església. Potència, abans de presentar la demanda de nul·litat i com a part integrant de l’propi procés de nul·litat, un escrutini reflexiu i profund de quines han estat les veritables causes de la ruptura, dins de l’procés canònic ordinari,
amb l’objectiu de recuperar l’equilibri afectiu i aconseguir el perdó mutu dels que van ser esposos davant un sagrament mal constituït. No es tracta de fer una demanda ràpida a nivell divorcista perquè les persones es puguin tornar a casar, sinó de prendre molt seriosament el sagrament de el matrimoni.
Ajuda a les persones separades el matrimoni no sigui declarat nul per no existir causa taxada de nul·litat canònica. No tot matrimoni serà declarat nul. Les persones de fe profunda podran ser acompanyades per acceptar la voluntat de Déu en aquesta sentència i si bé el Tribunal Eclesiàstic pot declarar la necessitat d’un cessament temporal de la convivència, no podrien tornar a casar-se.
Ser gran no vol dir estar sol. Els ancians són un valiós recurs per l’Església i la família. Fem costat als avis i la gent gran!
Vida creixent, Moviment cristià de gent gran, 93 412 21 20, Vida creixent
Avismon, al costat de la gent gran des de 1996, 93 332 58 58, Avismon
Amics de la gent gran, des de 1987 en bona companyia, 93 207 67 73, Amics de la gent gran