En aquest cas caldrà discernir la situació anterior de la persona divorciada. En principi, però, cal dir que tot matrimoni comporta un compromís per sempre.Si la persona divorciada no és creient o pertany a una confessió cristiana no catòlica i estava casada legalment, segons el dret i la llei natural, l’Església afirma que tal matrimoni és indissoluble i per sempre; per tant no pot contreure un nou matrimoni canònic. Si la persona divorciada és catòlica i estava casada canònicament l’Església creu que no té poder ni facultat per a acceptar-la a un nou matrimoni. El seu matrimoni és per sempre. Si la persona és catòlica, però divorciada d’un anterior matrimoni civil, l’Església l’acceptarà a un nou matrimoni perquè no reconeix com vàlid, per a un catòlic, el matrimoni contret tan sols civilment, perquè tot matrimoni és alhora sagrament. Ara bé, si aquesta persona té deures importants derivats de l’anterior matrimoni civil, com l’atenció i cura de fills, l’Església li demanarà que el nou matrimoni no vagi en detriment dels drets dels més dèbils, per exemple, dels fills que encara necessiten de la seva atenció.