IV Jornada Mundial dels Avis i la Gent Gran

El diumenge 28 de juliol de 2024, l’Església universal celebra la IV Jornada Mundial dels Avis i la Gent Gran. El Papa Francesc invoca de nou el vincle entre els joves i la gent gran per convidar a una aliança que neix de l’escolta.  

La Jornada és una ocasió per dir un cop més, amb alegria, que l’Església vol estar de festa amb aquells a qui el Senyor -com diu la Bíblia- ha «colmat de dies».  

QUIN ÉS EL MISSATGE DEL SANT PARE?

«En la vellesa, no m’abandonis» (Salm 71,9) és el lema triat pel Sant Pare per aquesta Jornada.  

Pretén subratllar com la soledat és, lamentablement, l’amarga companya en la vida de moltes persones grans que, sovint, són víctimes de la cultura del descart.

En l’any de preparació al Jubileu, que el Sant Pare ha volgut dedicar a la pregària, el tema de la Jornada està pres del Salm 71, la invocació d’un ancià que relata la seva història d’amistat amb Déu.

 

COM PODEM CELEBRAR LA JORNADA?

  • Visitar les persones grans que estan soles. És un gest de tendresa d’una Església en sortida. Lliurar el missatge del Papa, donar l’oració especial preparada per ells, acompanyar-les a missa. 
  • Preparar la jornada amb les persones grans. Que el major nombre possible de persones grans celebrin la jornada assistint a missa acompanyades per més joves. Que estiguin presents en les homilies, en les pregàries i en la Benedicció final. 
  • Preparar la jornada amb els joves. Convidar als joves que arribin al nombre possible més gran d’ancians amb les seves visites. 
  • Indulgència Plenària a tots els ancians que participin a les litúrgies celebrades amb motiu de la Jornada, i a tots aquells que visitin un ancià que està sol. 

ES TRACTA D’UNA PASTORAL DE LLARG TERMINI.

Amb el quart any de celebració, la Jornada Mundial dels Avis i la Gent Gran es confirma com una cita fixa en la vida de les nostres comunitats i s’enriqueix amb nous significats.

L’atenció de la gent gran no és només un deure de gratitut i d’afecte, sinó una necessitat per construir una societat més humana i fraterna. El Sant Pare ens convida a reconèixer el seu valor no de forma ocasional sino permanent. No es tracta de festejar les nostres estimades persones grans un cop a l’any, sino de fer-las sentir part integrant de la nostra família cristiana i la nostra història comú.  A molts llocs del món són un punt de referència de les comunitats i custodis de la memòria. S’imposa un canvi de mentatlitat per superar els prejudicis que fan apareixer els ancians com a persones pasivas i inútils i entrar en una relació de reciprocitat i de compartir. 

Enriquim-nos amb la lectura de les catequesis que ha impartit el Sant Pare sobre l’Ancianitat.