Jornada per la vida, 8 d'abril de 2024

“LA VIDA, BONA NOTÍCIA” és el lema que es proposa per la Jornada per la Vida 2024.

Una Jornada que l’Església celebra el 25 de març, solemnitat de l’Anunciació del Senyor, però que enguany, en coincidir amb el dilluns Sant, es trasllada al 8 d’abril.

La Subcomisió Episcopal per la Família i Defensa de la Vida ha estat l’encarregada d’elaborar els materials per a la seva celebració i difusió.

A Barcelona, celebrarem especialment la Jornada per la Vida dins la “Jornada per la Família i la Vida” que tindrà lloc el 7 d’abril a l’escola Maristes La Immaculada, amb un Eucaristía presidida pel Bisbe David Abadías. 

Més informació e inscripcions: 

https://pastoralfamiliar.esglesia.barcelona/jornada-familiar-interdiocesana-7-dabril-de-2024/

Convidem a pregar per les intencions d’aquesta Jornada  i a compartir el missatge dels Bisbes durant les misses del dilluns 8 d’abril. 

Quin és el missatge dels bisbes?

Els bisbes de la Subcomissió Episcopal per a la Família i la Defensa de la Vida plantegen la vida com una bona notícia sempre. I així, afirmen, “ha de ser rebuda, valorada i cuidada, des de la seva concepció fins a la seva mort natural”.

Per què la vida és una bona notícia?

La vida no és “un dret absolut a la lliure disposició del criteri humà” és “un do de Déu” i aquest és el motiu “més profund” perquè sigui considerada “una bona notícia”. Els bisbes distingeixen entre el do que “és una cosa que acollim perquè se’ns entrega” i el dret que “és una cosa que nosaltres podem exigir, amb els seus límits en el cas de la vida”. També assenyalen la diferència entre regal i do. El primer, “és una cosa que se’m dona perquè en disposi com vulgui”, mentre que el do “implica una tasca, una responsabilitat”, amb unes implicacions a l’inici, en el transcurs i al final de la vida.

A l’inici de la vida

El fet que la vida sigui un do i una bona notícia “ens convida a acollir-la sempre, incondicionalment”. Per això cal ajudar les mares a descobrir “que la vida que porten en el seu si realment és una bona nova”.

Els bisbes defensen una valoració positiva de la maternitat i de la vida humana naixent que es visibilitzi amb “ajudes efectives integrals” perquè les mares que afronten un embaràs inesperat “puguin seguir gestant el seu fill sense apurs” i perquè les famílies “puguin plantejar-se lliurement i responsablement la possibilitat de concebre un nou fill”.

Que la vida sigui un do també implica que “no hi ha un dret absolut a tenir un fill”. En aquest sentit, acullen “els avenços mèdics que ajudin a detectar les causes de l’esterilitat, intentant remeiar-les”, però recorden que “no s’haurà d’emprar la tècnica per produir de manera artificial la fecundació”.

Consideren que és més greu quan “per obtenir un nadó, s’acudeix a un ventre de lloguer”. Així, s’uneixen a la petició del papa Francesc, en el seudiscurs als membres del cos diplomàtic acreditat a la Santa Seu, perquè la comunitat internacional es comprometi a prohibir universalment la pràctica de la maternitat subrogada. Una pràctica “deplorable”, com va assenyalar el Sant Pare que “ofèn greument la dignitat de la dona i del nen”, i que “es basa en l’explotació de la situació de necessitat material de la mare”. Un fill “és sempre un do i mai l’objecte d’un contracte”.

En el transcurs de la vida

El fet que la vida sigui un do i una bona notícia implica, durant el transcurs de la vida, “la cura de cada vida humana especialment en les situacions de fragilitat”.

Els bisbes denuncien l’explotació de persones i l’esclavitud moderna “perquè són clares violacions de la dignitat humana, ja que redueixen les persones a mers objectes d’explotació econòmica i física”.

També demanen pal·liar les situacions de pobresa extrema, “perquè són molts els que no tenen accés a recursos bàsics com aliments, aigua potable, atenció mèdica i habitatge digne”. Revisar “les nostres actituds cap a les persones migrants, evitant el desinterès i els prejudicis. I evitar “que hi hagi persones en condicions de treball inhumanes, amb salaris injustos i falta de drets laborals bàsics, cosa que priva els treballadors de la seva dignitat en tractar-los com a mers instruments de producció en lloc d’éssers humans amb necessitats i aspiracions legítimes”. En definitiva, “és necessari fomentar la coherència en el nostre plantejament de concebre la vida com a bona notícia, perquè això no es refereix només a algunes realitats”.

Al final de la vida

També en l’ancianitat i la malaltia terminal la vida continua sent una bona notícia, cosa que implica “tenir cura per no actuar segons el criteri que en aquests moments la vida ja és una càrrega pesada que s’ha d’eliminar”.

Els bisbes entenen que aquesta cura “s’ha de donar principalment en el context de la família” i reclamen suport perquè les famílies “puguin atendre els seus majors”.

Els bisbes de la Subcomissió Episcopal per a la Família i la Defensa de la Vida conclouen el seu missatge “convidant a aixecar la mirada a la vida eterna perquè la nostra existència transcendeix els límits temporals d’aquest món”. A través de l’encarnació de Jesucrist, “Déu es va fer home per redimir-nos i obrir-nos les portes del cel”. L’encarnació “no només ens revela l’amor infinit de Déu per cadascun de nosaltres, sinó que també ens ofereix l’esperança i la promesa de la vida eterna, on trobarem plenitud i felicitat al costat d’ell per sempre. Que santa Maria, Mare de la Vida, intercedeixi perquè siguem constructors de la cultura de la vida”.